Aquest estiu les destinacions turístiques de Catalunya han experimentat greus problemes de mobilitat com ara embussos, accidents i estrès, a més de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contaminants de l’aire, per la dependència del transport per carretera. Aquestes qüestions impacten negativament en la qualitat de vida dels residents i la sostenibilitat. El foment dels desplaçaments per carretera amb la gratuïtat dels peatges o l’ampliació de carrils no ha fet sinó augmentar-ne l’ús i la congestió viària. Els avantatges del transport ferroviari, com són la reducció dels embussos, l’acessibilitat universal, la minimització de les emissions i la millora de la qualitat de l'aire, es converteixen en factors clau per abordar aquests reptes de manera efectiva.
Les comissions promotores dels trens tram de la Costa Brava, Olot-Banyoles-Girona, Selva-Marítima, Terres de l’Ebre, Bages-Berguedà i Ferrocarril del Pirineu (Alp-La Seu-Andorra), amb el suport d’entitats per a la defensa del transport públic com la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS) i l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) han recollit les propostes ciutadanes per desplegar el ferrocarril arreu del territori, amb el suport d’ajuntaments i consells comarcals implicats. Municipis com Girona, Olot o Banyoles han aprovat mocions en què “valoraven positivament la iniciativa, reclamaven estudis de viabilitat, la previsió de recursos i la inversió necessària, i es comprometien a facilitar les gestions que competencialment els corresponguessin”. També la Diputació de Girona recentment va aprovar una moció en què demana a la Generalitat “una previsió de recursos i la inversió necessària per dur a terme el projecte, i que faci les reserves de sòl necessàries”. El Parlament de Catalunya aprovava el 2021 una moció a favor de l’estudi d’aquests projectes ferroviaris, i l’any passat el Govern de la Generalitat va licitar estudis de factibilitat per als projectes del Tren Tram de la Costa Brava (amb ramals a Olot-Banyoles i a l’aerorport de Girona), el Tren Tram del Bages - Berguedà, el Tren Tram de les Terres de l’Ebre i el Ferrocarril del Pirineu. Més recentment s'ha licitat l’estudi de viabilitat del Tren Tram de la Selva Marítima. Des d’aleshores les entitats han realitzat nombroses trobades amb la ciutadania a diferents punts del territori, recollint propostes, signatures, realitzant enquestes poblacionals i entrevistes amb actors locals clau.
El desembre del 2022 les comissions promotores, amb la PTP i la FMSS, es van reunir amb la Direcció General d’Infraestructures de la Generalitat (DGIM), des d’on es van comprometre a crear grups de seguiment de cada projecte, on les entitats hi tinguessin un espai reservat per anar coneixent el dia a dia dels estudis. Han passat vuit mesos des d’aleshores sense que la DGIM hagi contestat els missatges ni hagi acceptat noves reunions. Aquest silenci administratiu ha preocupat molt les entitats, que consideren crucial la participació ciutadana per garantir la viabilitat i l'èxit dels projectes ferroviaris. Mentrestant han aparegut nous projectes impulsats per l’administració, tant local com de la Generalitat, que no tenen en compte el futur traçat dels trens trams en estudi. És el cas per exemple del projecte de pacificació de la carretera C-152 al seu pas per Olot per valor de 274.000 € anunciat pel Departament de Territori, o el pla de “Dinamització comercial, turística i urbana d’Olot, des del centre històric” impulsat per l’Ajuntament d’Olot amb Fons Next Generation de la Unió Europea per a la “millora de la via pública i pacificació d’aquesta zona” per valor d’1,5 milions d’euros. Tots dos projectes inclouen trams molt rellevants del ramal del tren tram d’Olot-Banyoles-Girona, però malgrat la gran inversió econòmica i el fet que tant la Generalitat com l’Ajuntament d’Olot s’hi han posicionat favorablement no s’esmenta en cap dels casos el tren tram. Un altre exemple és l’anunci de la construcció d’una nova estació d’autobusos a Palamós i a Berga, que no estan tenint en compte la interconnexió amb la qual hauria de ser la futura estació del tren-tram.
A més, s'ha d'assenyalar que l'actual marc de fons europeus, com els incentius del programa Next Generation EU, ofereix una oportunitat única per impulsar projectes de mobilitat sostenible i infraestructures ferroviàries. Aquests fons proporcionen un suport financer significatiu per al desenvolupament i la implementació de solucions de transport més verds, fomentant la competitivitat i la resiliència de les regions. Aprofitar aquests recursos pot ser fonamental per accelerar la transformació cap a una mobilitat més sostenible i millorar la qualitat de vida dels ciutadans i la salut del medi ambient. Precisament, al juny d’aquest any, a l’acte “Catalunya país de trens" es va posar en relleu que la mobilitat ferroviària és sostenible, segura i un dret bàsic. El moment és ara.
Per aquests motius les comissions promotores dels trens tram de Catalunya, la FMSS i la PTP exposem:
Que els projectes de tren tram al nostre país són elements clau per a la descarbonització del transport, però també per fer la mobilitat més equitativa, socialment inclusiva, més eficient, més àgil, més saludable i més respectuosa amb el medi ambient, tant en els desplaçaments quotidians com en el turisme.
Que els projectes de tren tram haurien de ser prioritaris sobre altres projectes d’infraestructures contaminants com l’ampliació de carreteres.
Sol·licitem:
Reprendre les sessions de seguiment dels estudis de factibilitat amb la DGIM.
Incorporar les entitats ciutadanes en la discussió dels diversos projectes que puguin afectar el desplegament de les noves línies ferroviàries.
Aprofitar les convocatòries actuals europees per aconseguir el finançament necessari per a la seva posada en marxa.
Que, un cop finalitzats els estudis, tant la Generalitat com l’administració local facin previsió tant de reserva de sòl com de recursos per a incorporar el tren tram en els projectes urbanístics i de mobilitat urbana o interurbana pertinents.